MOVIMENT

Quan passejo per un poble o una ciutat i observo a la gent, me n'adono de la poca gràcia i del poc moviment corporal que té la gent al caminar: poca harmonia entre les diferents parts del cos, poca connexió, son cossos apagats on una part es mou molt i l'altra resta rígida. El moviment transmet molt poc, pelvis i malucs gairebé no es mouen. Noies que porten tacons amb tant poca gràcia, que sembla que hagin de caure, mares que ajuden als seus fills a enfilar-se a un tobogan i elles serien incapaces de fer-ho ....

Veig poca gent pel carrer que em desperti la mirada, que em faci mirar-la i girar-me; i no parlo de la bellesa externa sinó d'un moviment harmoinós, és a dir en el que en cada passa tot està connectat i ressona des de la punta del dit petit del peu a la "punta" del cap, amb elegànica i llibertat en el moviment.

En altres cultures, el moviment forma part del dia a dia. A l'Africa treballen al ritme de la música, ja sigui fent farina o tallant fusta. I quan veus a les dones anar a buscar l'aigua i la porten en el cantir damunt del cap, encara tenen la gràcia de remenar el cul. En determinades zones d'orient ja sigui a l'india o al Tibet, es cuina a terra i els recol·lectors no tenen tants avenços de maquinària i han de fer ús del propi cos. I així podria posar un gran nombre d'exemples.

La nostra societat que cada vegada està més enfocada a assolir la comoditat, però el no moviment ens perjudica. Necessitem moure'ns, però de quina manera? Els nostres hàbits, costums, ens porten sempre a fer el mateix tipus de moviment deixant d'incorporar altres parts del cos que resten rígides.

Necessitem l'aprenentage per despertar moviments nous. El Mètode Feldenkrais crea aquest espai. Ni la dansa, gimnàstica, l'esport... poden suplir la creació d'aquest espai, ja que si no hi ha aprenentage, els moviments sempre es faran de la mateixa manera.

Posaré un exemple. Si tinc tendència a anar amb les espatlles cap endavant, per molt que practiqui algun exercici on aixequi les espatlles i les porti cap endarrera, al meu dia a dia tornaré sense adonarme'n, a deixar-les cap endavant. Perquè segurament hi ha una zona ja sigui al pit, a la pelvis, en alguna vèrtebra... que no és mou. Amb els moviments tant sutils i lents del mètode Feldenkrais, aquestes zones és tornen a incorporar de manera que totes les parts del cos estiguin més connectades entre elles i permetent que les espatlles de manera natural i sense esforç estiguin més aliniades.