Més concretament en el món de la dansa, el circ, en els esports, etc, etc. Em sorgeix aquesta pregunta:
-Quan perdem la capacitat de cometre errors, caure, … sense que això sigui un bloqueig un fracàs visquent-ho simplement com un aprenentatge?
M’explicaré: el primer any de vida d’un infant, quants cops cauen al terra, quans blaus, rascades, ferides, fins que no han après a gatejar, mantenir-se de peu, caminar,...? Ho proven de mil maneres i es troben diferents obstacles però hi tornen cada cop i això no els frena per continuar experimentant, jugant i gaudint del plaer de moure’s.
I l’aprenentatge no s’acaba aquí, més endavant aprenen a anar amb bicicleta, esquiar, escriure, parlar, etc, etc.
I experimenten, primer anant molt lents, fent petites variacions, i més endavant jugant amb la velocitat. Anant quan es vol ràpid i quan és vol lent.
I en la vida adulta, que ens passa?
Qualsevol cosa que volem aprendre, ho volem de forma ràpida. Ens costa molt sortir-nos dels nostres patrons i experimentar moviments diferents. Per dos motius, la por a lo desconegut i la rigidesa que puguem tenir corporal. Quans abandons, deixar-ho corre pel que diran, perquè jo no serveixo, perquè em faig mal, ...
El mètode feldenkrais ens ofereix la oportunitat d’aprendre a aprendre i de reorganitzar els nostres patrons d’acció amb menys esforç i millor qualitat. A través d’aquest treball passem per un procés similar al de les primeres etapes de la vida, amb el que descobrim com gatejar, camina, parlar, ..
Al descobrir les sotils diferències en les maneres de moure’ns sentir i organitza’ns en l’acció, treballant amb l’error com una possibilitat més d’aprenentatge i profunditzar.
Ens convertim en curiosos observadors de nosaltres mateixos i podem ser més capaços de modificar formes de funcionament que ja no ens serveixen per altres més eficaces i apropiades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada